divendres, 2 de novembre del 2012

Bona nit

No hi ha mal que mil anys duri ni brases que sortegin cendres eternament. Tampoc hi ha nit que ens traicioni per sempre. Sorgien flassades per totes bandes per emprendre el son fugaçment. Ara, me les torno a mirar perque penso que hi tornaré a caure. Pero serà tard. Avui, massa llenya resta a l'aigüera esperant recuperar la pulcritud. És la que ahir encenia els budells, feliços i cansats de tanta abundància. És la que avui sofoca unes venes alleugerides, complagudes per un foc i preses per l'enveja d'uns llençols. Són de la mateixa textura. Són fils que s'escampen sense entrecreuar-se. Són conductors d'un trànsit que no s'atura. Només s'adormirà quan l'altre foc digui prou! Ja no puc més! Perdoneu, no és cap mania. Enlloc escalda el vostre caliu. Sou complements els uns i els altres.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada