Un passeig calmat i saborós a través de la combinació de totes les paraules. Anem con-jugant?
dilluns, 5 de novembre del 2012
Alè als dits
Vaig venint d'una calma extrema, d'una buidor emmirallada i d'un oblit del tumult malalt. Ja no recordo com crida la massa fugitiva ni com es desdiu la paraula, de l'insult constant.
Miro per totes bandes i no hi veig res. Escric i camino sense recança. No trobo resposta i continuo endavant.
M'aturo i sento, noto uns fils. No són uns guants ni els cordons de les sabates. Rasquen els dits quan abracen un teclat, sota pantalla.
Em segueixen ocells que no pronuncien més que misteris. Em segueix gent, agernacions que s'abalancen. Només son tuits, grates piulades. Sols perfils que no descansen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada